Maria del Mar Bonet - Cançó de na Ruixa-mantells

Catalan

Cançó de na Ruixa-mantells

Passant gemegosa, com fa la gavina,
qui volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera la mar...
 
Descalça i coberta de roba esquinçada
corria, selvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sons ulls!
 
Color de mar fonda tenia a les nines,
corona se'n feia de lliris de mar
i, arreu, enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collars.
 
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó...
 
«La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí...
No hi tinc, a la terra, ni pare ni mare
mes ell n'és, aquí!»
 
«La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
na Ruixa-mantells».
 
Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i a platja sorrenca, redós solitari,
qualcú l'enterrà.
 
No en té ja, sa tomba, la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada Estiu
i, sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...
 
Submitted by Metodius on Sun, 14/01/2018 - 11:25
Submitter's comments:

The lyrics to this song are directly taken from a notoriously beautiful and sad poem by Majorcan poet Miquel Costa i Llobera.

The title of this song refers to the sea, who is called "The Mantle-Wetter (or Sprinkler)".

Thanks!

 

Translations of "Cançó de na Ruixa-mantells"
Comments